Skip to content

L’art de viure bé – Epicur

June 17, 2015
Epicur - Periode Helenístic

Epicur – Hel·lenisme

L’escola d’Epicur és un símbol representatiu de l’època hel·lenística. Lluny de els raonaments profunds respecte a la naturalesa de les coses, l’escola epicúria es centra, essencialment, en l’ètica que permet portar una vida més autentica i harmoniosa, tant en l’ésser interior com en la relació amb el món que l’envolta.

El centre de la filosofia epicúria, l’Arkhé per dir-ho d’alguna forma, és el plaer pur. Aquest plaer autèntic, no volàtil, persistent i alliberador del sofriment al que l’ésser humà es troba constantment sotmès s’esdevé com la meta suprema a copsar per tot aquell individu que realment vulgui alliberar-se del patiment que l’infringeix el món sensible.

Però, què és el plaer pur? En què consisteix? En quines parts, si fos el cas, es divideix o es constitueix. Epicur ho deixa molt clar: el plaer pur es troba composat de dos estadis – o estats de consciència si parlem des d’una perspectiva més psicològica- ben diferenciats als que anomena apònia i ataràxia.

El primer, l’apònia, és aquell estat en que el dolor és completament absent. Quan parlem de dolor ens referim a dolor moral, mental, l’atordiment i desorientació en les qüestions que ens afecten en via, a la indecisió, a la por a allò que és per arribar; aquell dolor procedent de la insatisfacció d’un desig més que no pas un dolor físic o fisiològic.

Però, tot aquests dolors – i d’altres que no s’enumeren aquí -, d’on procedeixen? Com es manifesten?La resposta que ens ofereix Epicur coincideix amb la filosofia budista: del desig. El desig representa la manca d’alguna cosa que es pressuposa necessària. El sentiment de desitjar no ens deixa viure el present ja que tenim l’atenció fixada en l’objecte del desig i els mitjans que ens permeten aconseguir-ho juntament amb un pla d’acció que orquestri tot això fins a satisfer allò desitjat. Altrament, Epicur ens identifica dos tipus de desitjos: els fútils, que són tots aquells que són producte d’una il·lusió momentània, fins hi tot impulsiva – per no dir compulsiva en alguns casos. Aquests desitjos que podríem dir com a prescindibles són precisament els que més conflictes morals i insatisfacció creen en la persona.

Per altra banda, el filòsof assenyala un altre tipus de desig i és aquell que permet desenvolupar les facultats de la persona; en altres paraules, aquells que sorgeixen de la pròpia naturalesa humana. La identificació d’aquests desitjos és vital per a poder començar a destriar quins són realment capricis o pertanyents a qüestions sense cap mena de transcendència d’aquells els quals la seva consecució permeten desplegar tot el potencial humà.

Llavors, sabent diferenciar entre el desig autèntic del que no ho és, la vida comença a prendre una altre orientació, més encaminada a l’ésser que no pas al tindre. Els desitjos són relatius al jo sóc i no pas al jo tinc. A mesura que la persona comença a ser, bona part del dolor desapareix al desaparèixer aquests desitjos innecessaris que no enriqueixen a la persona més que la fan patir.

Aquesta no-presència de dolor és fonamental per a poder arribar al segon estadi que és l’ataràxia. En aquest nivell de consciencia, l’ànima viu d’acord amb les possibilitats de l’ésser que representa i la contemplació de la seva obra és tot allò necessari per a viure plenament. Aquí la persona ha arribat a experimentar l’essència del plaer més autèntic que l’ésser humà pot atrevir-se a viure.

Cal prendre en consideració que per a poder governar la vida d’acord amb els objectius que aquesta filosofia de vida considera, es fa necessari una ètica, un decàleg d’aforismes si més no, que ajudi al practicant a orientar-se en el camí. Recordem que per a obtenir una absència de dolor plena, els desig fútil ha de ser identificat i sistemàticament rebutjat, per tant, evitant certs estils de vida s’evitaran també les possibles temptacions que els desitjos annexats en aquesta comporta.

Epicur anomena en aquest estil de vida el del viure bé o eudaimònia.El viure bé no és el mateix que el bon viure. El primer està d’acord amb la satisfacció de les autèntiques necessitats de la persona, com ara la vestimenta, l’alimentació, el refugi, l’accés a l’educació i el coneixement, el treball, el respecte i la contemplació, tots ells en la justa mesura i sense caure en cap mena d’excessos de la mateixa manera que tampoc caure en cap mena de mancança.

En conclusió, el plaer com a resultat de la satisfacció d’un desig no pot constituir l’objecte de la vida ja que li continua un dessabor; això desvia a la persona de la seva meta efectiva que és l’absència de dolor. Deixo una pregunta oberta per a la reflexió: com podem relacionar aquesta forma de viure la vida amb l’estil de vida consumista que ha definit a les societats humanes al segle XX i el principi del XXI ?

From → Philosophy

Leave a Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: