Skip to content

La visió constructivista del desenvolupament tecnològic

September 2, 2013
The Social Construction of Technological Systems: T. Pinch i W.E. Bijker.

The Social Construction of Technological Systems: T. Pinch i W.E. Bijker.

Històricament s’ha considerat que la interacció entre tecnologia i societat tenia un únic sentit: la tecnologia impacta sobre el medi social provocant canvis en aquest últim. Aquests canvis són, en essència, econòmics, socials, polítics i culturals. Aquesta qüestió és el nucli central del que passaria a anomenar-se el determinisme tecnològic. La tesi d’aquest determinisme és el fet que la tecnologia és l’agent més important en els canvis socials que s’han produït al llarg de la història de la humanitat i per tant, aquesta, és la base sobre la qual tota societat s’alimenta.

Per altra banda, a més a més del determinisme tecnològic, es va afegir la teoria que la tecnologia té el seu propi curs, el seu propi cicle de vida al marge de l’activitat i intervenció humana. Aquesta teoria va ser batejada amb el nom d’autonomia de la tecnologia.

La qüestió central és que tant el determinisme tecnològic com l’autonomia de la tecnologia apliquen un paradigma que deixa completament a un costat la possibilitat que la societat intervingui i influeixi en la seva concepció, disseny, aplicació/ús i obsolescència. A partir d’aquesta qüestió es va començar a plantejar una nova visió d’aquesta relació entre tecnologia i societat, i que va ser donada finalment a conèixer com la visió constructivista del desenvolupament tecnològic. Aquest nou paradigma estableix com a principi bàsic en el seu model conceptual que la tecnologia i la societat s’influeixen mútuament; és a dir, hi ha una diàleg entre la innovació tecnològica i el medi social on aquesta es dona. És a dir, es planteja la pregunta al revés: quins efectes té el medi social sobre la tecnologia i quins efectes té la tecnologia sobre el medi social?

Però hi ha un altre principi que també diferencia exhaustivament aquesta nova visió dels seus dos antecessors: mentre que el determinisme tecnològic i l’autonomia de la tecnologia especulen sobre com la societat s’ha anat transformant a mesura que al llarg de la història han anat apareixen els diferents artefactes tecnològics – com ara la impremta, l’electricitat, l’energia nuclear o la microelectrònica -, la visió constructivista es basa en un mètode empíric per a estudiar aquesta interrelació entre tecnologia i societat.

Però, quins sons exactament aquests canvis que la tecnologia i la societat van experimentant al llarg de la seva evolució? Els canvis són els següents:

  • Canvis socials: que tenen a veure principalment amb el mode de vida i vida social dels individus d’aquella societat. Un exemple d’actualitat és el cas de la telefonia mòbil i la seva assimilació en el dia a dia de l’individu de les societats occidentals.
  • Canvis culturals: que afecten a la construcció del significat (com els individus entenen el món) i la producció simbòlica (el pensament d’aquella societat). Un exemple d’actualitat és l’accés a la informació que ens ofereix Internet i com aquesta és seleccionada i processada pels individus construint un nou coneixement que s’incorpora o rebutja en l’imaginari dels individus.
  • Canvis econòmics: en com la societat produeix i consumeix tecnologia; com aquesta deixa obsolets altres mètodes i mitjans de producció i en crea altres substituts. Un exemple d’això és el canvi de paradigma de les societats industrialitzades cap al paradigma de les societats de la informació i del coneixement (societats informacionals i comunicacionals d’acord amb la definició de Manuel Castells).
  • Canvis polítics: o com les societats s’organitzen d’acord amb l’ús, concepció i producció de les noves tecnologies. Diversos exemples són possibles com ara el marc jurídic de la llei 11/2007, de 22 de juny ,d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. per a la regulació bàsica de l’administració electrònica.
  • Canvis en les relacions de poder: que té com a fonament la idea que una societat és més o menys avançada en relació a la seva capacitat de consum i producció tecnològica, i que aquest fet té a veure a com aquella societat és vista des de les altres creant-se un estatus relatiu a una escala de valors internacionalment acceptats.

La perspectiva constructivista neix aproximadament a la meitat de la dècada dels 80 i és també coneguda amb el nom de configuració social de la tecnologiasocial shaping of technology – i la van desenvolupar investigadors relacionats amb la disciplina de la sociologia del coneixement científic. Aquest col·lectiu, juntament amb un moviment ja present en aquell moment anomenat STS – Science, Technology and Society (CTS – Ciència, Tecnologia i Societat) integren la voluntat de consolidar un sistema d’investigació total i veritablement interdisciplinari amb l’objectiu de poder portar a terme l’estudi de la innovació tecnològica i els fenòmens que es donen al voltant d’ella obtenint per resultat dues versions d’aquests estudis:

  • Una versió coneguda com la moderada, i que té en consideració el principi que tot anàlisis de tecnologia ha de fer-se tenint en compte el context social on es donen el processos d’innovació tecnològica .
  • Una versió coneguda com a radical, on a més  més dels principis de la versió moderada, s’intenta posar al damunt de la taula, per mitjà de mètodes empírics, allò que coneixem com el contingut propi de la tecnologia. Aquest contingut és, a més a més del seu disseny i les decisions presses al voltant del mateix, les causes polítiques, socials i culturals que configuren i fan que l’artefacte és com és i funcioni com funciona, a més a més dels possibles usos previstos i no previstos que se li poden donar per part dels individus fruit del procés d’apropiació tecnològica.

L’enfoc constructivista, en aquesta versió radical, empara tres enfocs teòrics importants i diferents entre sí:

  • La Construcció Social de la Tecnologia – SCOT, desenvolupat per els investigadors T. Pinch i W.E. Bijker.
  • La Teoria de l’Actor-Red – ANT, desenvolupada per els investigadors B. Latour,  M. Callon i J. Law.
  • La Teoria de Sistemes Tecnològics, propossada per l’historiador de la tecnologia T.P. Hughes.

En un proper post provaré d’explicar en consisteix el mètode SCOT juntament amb la seva història i el cas d’estudi propossat per T. Pinch i W.E. Bijker.

Leave a Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: