Skip to content

Els 5 llibres més valuosos que he llegit sobre investigació social

August 1, 2013

Avui començo les vacances d’estiu. Per a mi són un període per estar tranquil amb la meva dona i els meus dos fills, reflexionar sobre les coses que em pasen al llarg de l’any i planificar-ne les que tinc entre mans.

La lectura, ja sigui tècnica o no, no deixa de ser un dels meus interessos (i vicis) tot i estar de vacances; ans al contrari, trobo que quan més en calma amb mi mateix, més obert i animat estic a retrobar-me amb els meus pensaments, interessos i curiositats sobre el món d’Internet i la tecnologia. Del tot cert que algunes vegades aprofito per re-llegir alguns articles, treballs, i fins hi tot llibres sencers sobre temàtiques relacionades amb l’estudi social de la tecnologia. És per aquest motiu que avui m’he animat a fer una llista d’aquells llibres que considero com a imprescindibles per a comprendre l’estudi de les relacions socials, especialment a Internet. Tot i que no tots estan focalitzats en l’estudi d’Internet, sí que tenen, però, un valor significatiu com a considerar-los les obres base per a després fer el salt a la literatura més específica sobre la societat xarxa.

Us deixo la relació ordenada segons el meu criteri i que considero el més lògic per tal d’anar progressivament apropant-nos al concepte de comunitat virtual i antropologia d’Internet.

Clifford Geertz

La interpretación de las culturas – Clifford Geertz

Geertz, C. (1992) ‘La interpretación de las culturas, descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura‘: Barcelona, Editorial Gedisa

Simplement imprescindible. El primer capítol presenta, amb diferents exemples i en diferents contexts, la tècnica per excel·lència en etnografia per a l’anàlisi de dades obtingudes després d’un procés etnogràfic.

Aquesta tècnica, anomenada la descripció densa (thick description), és en realitat un concepte ja presentat amb anterioritat per Gilbert Ryle en el seu assaig ‘Thick Description: Toward an Interpretive Theory of Culture‘.

Tal com Geertz ens el presenta, l’anàlisi consisteix en descriure totes les estructures de significació (allò que Ryle va anomenar els codis establerts) i en determinar el seu camp social i el seu abast.

Marc Augé

Los no lugares – Espacios del anonimato – Marc Augé

Augé, M. (1992) ‘Los no lugares. Espacios del anonimato‘: Barcelona, Editorial Gedisa, S.A.

Aquest és sense cap mena de dubte una de les millors obres de Marc Augé. Aquest antropòleg francès d’origen català ens descriu, pas a pas, el concepte de lloc o espai antropològic, concepte bàsic per a poder comprendre la importància i influència del context sobre les experiències viscudes. Augé aprofita per a reflexionar sobre com aquest espai antropològic queda redefinit en l’època actual de les grans ciutats, l’estrès i la falta d’humanisme. El ‘no lugar‘ són els llocs de trànsit; aquells llocs on tothom hi passa però no hi han experiències viscudes (per exemple un tram d’una autopista, els passadissos d’un centre comercial, …).

Obra molt valuosa i que connecta amb molts conceptes del ciberespai i de la etnografia virtual de Christine Hine.

Zygmunt Bauman

Tiempos líquidos – Vivir en una época de incertidumbre – Zygmunt Bauman

Bauman, Z. (2007) ‘Temps líquids – Viure en una època d’incertesa‘, Barcelona, Viena Edicions

Bauman és un sociòleg polonès que ha realitzat una incansable tasca d’investigació sobre classes socials, socialisme, comunisme, nazisme (va ser assetjat durant molts anys, cosa que el va forçar a emigrar en diferents moments de la seva vida) i també modernitat. Juntament amb el sociòleg Alain Touraine, va definir el concepte de modernitat líquida i que serà el motiu central de moltes altres obres com ara ‘Tiempos líquidos‘. En aquesta obra trobarem una definició i una sèrie d’arguments sobre que és la modernitat líquida. És un concepte relativament fàcil però alhora força complex si el volem aprofitar en tota la seva potència. La modernitat líquida estableix que les qüestions i institucions socials que tradicionalment han estat sól·lides, és a dir, que duraven en el temps i que tenien un valor intrínsec en sí mateixes, ara ja no existeixen, simplement vivim en un món on les institucions, classes i estatus socials es guanyen tant ràpid com ràpid es perden. Una obra que també recomano llegir juntament amb aquest llibre és ‘Mundo consumo: Ética del individuo en la aldea global‘ ja que es lliguen molts conceptes amb exemples molt actuals de com funcionen les cultures de les societats modernes.

Saskia Sassen

Una sociología de la globalización – Saskia Sassen

Sassen, S. (2007) ‘Una sociología de la globalización: discusiones‘: Buenos Aires, Katz Editores

Saskia Sassen és una sociòloga d’origen holandès que ha viscut a Argentina, Itàlia, França i els Estats Units. La seva principal aportació a la sociologia ha estat la definició del concepte ciutat global. La ciutat global és un lloc d’intersecció entre allò local i allò global. Revisa també l’evolució del terme estat-nació i intenta avaluar quin és el grau d’influència que aquest té o li queda sobre les societats que emmarca.

Posa de manifest la debilitat de l’estat-nació davant dels fets globals i com les ciutats es posen al cap davant dels principals fets i esdeveniments globals catalitzant aquests fenòmens cap a la cultura de la regió que l’alimenta.

Manuel Castells y otros

La sociedad red: una visión global – Manuel Castells y otros

Castells, M. y otros (2006) ‘La sociedad red: una visión global‘: Madrid, Alianza Editorial

Aquest llibre és una recopilació d’articles d’investigació de diferents autors. Cal destacar el primer capítol on Castells introdueix el valuós concepte de sociedad red. La teoria de la societat xarxa parteix d’un estudi històric de com les societats humanes s’han articulat des de molts segles enrere com a societats interconnectades a partir de diferents canals d’interacció – comunicació. Des de les lentes comunicacions amb missatges en coloms, passant per l’invent de la impremta, fins arribar a l’informacionisme. Aquí és on Castells posa èmfasi en el fet que el pas d’una societat industrial a una post-industrial es deu fonamentalment a que la informació es converteix en la principal matèria prima de treball en les societats modernes avançades. Les grans maquinàries industrials que van caracteritzar el segle XX es dissolen amb l’arribada dels ordinadors i especialment per Internet. El repte de les societats passa per saber com aprofitar les avantatges que comporta passar d’una societat industrial a una societat de la informació.

2 Comments
  1. Sara Wiederkehr·González permalink

    quina bona selecció! Bon estiu!

  2. Hola Sara,

    Moltes gràcies pel comentari. Aprofito per recomanar-te un llibre molt divertit per l’estiu, sobre tot si t’agrada l’antropologia ‘L’antropòleg innocent’ de Nigel Barley (Ed. 62 – La butxaca). Tracta d’una primera experiència antropològica de l’autor explicada amb molt sentit de l’humor la qual el va fer famòs. Si t’agradés, hi ha una segona part titulada ‘Una plaga de orugas’ (Ed. Anagrama – crónicas).

    Si tens tu cap recomanació ja ens diràs.

    Molt bon estiu.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: