Skip to content

La disjuntiva tecnològica

July 3, 2013
Disjuntiva tecnològica

Disjuntiva tecnològica

En els estudis socials de la tecnologia moltes vegades ens trobem, al revisar la història i l’evolució d’un artefacte tecnològic, que existeix un moment, fins hi tot més d’un, on hi ha més d’una alternativa diferent per a resoldre un determinat problema. Aquest fet és el que es coneix en els estudis socials de la tecnologia com la disjuntiva tecnològica.

Tradicionalment, i fins hi tot majoritàriament avui en dia, sempre s’ha justificat la tria d’una solució o una altre en funció de com d’eficient és l’artefacte resultant. És curiós aquest fenomen, especialment perquè deixa totalment de costat el valor de la influència social sobre el resultat final de l’artefacte que s’està dissenyant i construint. El predicat d’aquesta forma d’avaluar el per què es va triar un camí o un altre és el següent:

L’artefacte A és més eficaç que l’artefacte B, si aconsegueix millor l’objectiu proposat.

Des d’un punt de vista de la construcció social de la tecnologia resulta molt fàcil trobar un contraexemple que desmunti aquest raonament. Posem un exemple una mica exagerat però prou il·lustratiu: si volem matar una mosca, és més eficaç una bomba termonuclear que un matamosques tradicional. En canvi, la bomba termonuclear no és més eficient que el matamosques, ja que del tot cert que ens deixarà la casa, i possiblemente la ciutat sencera en ruïnes. La clau és considerar les dues dimensions de l’eficiència en relació a l’eficàcia de l’artefacte:

  • Els recursos ha fer servir han de ser proporcionals al problema a resoldre.
  • Els efectes secundaris han de ser els menors possibles.

Amb això vull dir que l’eficiència no sempre és l’opció triada, especialment si estem estudiant el per què ha evolucionat una tecnologia arribant a ser el que és considerant la besant social com a variable d’influència de primer ordre. A més a més, cal també considerar el fet que la història explicada des del punt de vista dels vencedors, té tendència a obviar les possibles alternatives, moltes vegades tant vàlides o millors que la vencedora, que podrien haver triomfat. Per tant, els artefactes que ens envolten podrien haver estat dissenyats d’una altra manera.

En conclusió, factors com ara econòmics, culturals, polítics i d’altres juguen molt sovint un paper decisiu sobre com quedarà finalment el  disseny, com serà la seva publicació, quina imatge i reputació tindrà juntament a com i quan arribarà als usuaris finals. Per tant, cal tenir en compte no tant l’impacte de la tecnologia en la societat, sinó més aviat el contrari: l’impacte de la societat en la tecnologia. De fet, és tan difusa la barrera entre societat i tecnologia, que moltes vegades es fa servir la metàfora del teixit sense costures per a denotar precisament aquest nivell de compenetració que fins hi tot ens porta a l’enfocament que l’entorn social està dins de la pròpia tecnologia i no pas al seu voltant.

A continuació us deixo aquest fragment de Wiebe E. Bijker en la seva obra ‘Building society. Studies in sociotechnical change‘ on remarca la importància de la influència en els dos sentits entre societat i tecnologia. Bijker, juntament amb Trevor F. Pinch, són els  que van idear el model analític SCOT – The Social Construction of Technology -, tot un referent en els estudis actuals des de la perspectiva constructivista de la tecnologia.

“It is sometimes said that we get the politicians we deserve. But if this is true, then we also get the technologies we deserve. Our technologies mirror our societies. They reproduce and embody the complex interplay of professional, technical, economic, and political factors. In saying this, we are not trying to lodge a complaint. We are not proposing some kind of technological witch hunt. We are not trying to say, ” If only technologies were purely technological, then all would be well”. Rather, we are saying that all technologies are shaped by and mirror the complex trade-offs that make up our societies; technologies that work well are not different in this respect from those that fail. The idea of a “pure” technology is nonsense. Technologies always embody compromise. Politics, economics, theories of the strength of materials, notions about what is beautiful or worthwhile, professional preferences, prejudices and skills, design tools, available raw materials, theories about the behaviour of the natural environment – all of these are thrown into the melting pot whenever an artifact is designed or built. Sometimes, like the Cypress Structure, the product fails in a tragic and spectacular manner. More often it works. But- and this is the basic message of this book– its working or its failing is always shaped by a wide range of disparate factors. Technologies, we are saying, are shaped. They are shaped by a range of heterogeneous factors. And, it also follows, they might have been otherwise.”

Bijker, W. E.; Law, J. (eds) (1992). “General introduction“. Shaping technology / Building society. Studies in sociotechnical change (pág. 3). Cambridge (MA): MIT Press.

Leave a Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: