Skip to content

La impermanència tecnològica

September 8, 2012

Durant part d’aquestes (curtísimes) vacances d’estiu he estat revisant alguns conceptes relacionats amb la confluència entre tecnologia, art i cultura tot i que navegant en un mar immens d’idees m’he trobat amb un concepte filosòfic que m’ha cridat en especial l’atenció i és ‘anomenada impermanència. Aquesta és part de l’eix central de diferents religions, sobre tot orientals, com ara la budista per posar com a exemple la que possiblement més èmfasi li dona. La idea que es planteja al voltant d’aquest terme és que totes les coses subjectes al món sensible (com segurament diria Plató) són completament transitòries de tal forma que avui una cosa existeix i potser demà ja no. De fet aquesta primera aproximació ja ens porta a formular-nos la idea del no-soc, és a dir, l’ésser humà és impermanent ja que des del mateix moment de que neix està condemnat a la mort (més aviat o més tard).

Aprofundint una mica més en el significat que aquesta concepte filosòfic, la impermanència vol assenyalar que totes les coses estan subjectes a un canvi constant de tal forma que la mateixa cosa o ésser ja no és el mateix a mesura que passa el temps respecte al que va ser en un passat més llunyà o més proper. La mateixa persona ja no és la mateixa que ho va ser ahir, de fet, jo ja no serè la mateixa persona un cop acabi d’escriure aquest text i encara hauré canviat molt més a mesura que passi el temps. Doncs bé, aquest canvi és important tenir-lo en compte des del punt de vista que la transformació de les coses i dels éssers, ja que la percepció del canvi és relativa al punt de vista des del qual es faci, sobre tot en termes de proximitat i familiaritat. Posem un exemple en relació a això últim. Una parella té un fill o una filla i el/la cuiden cada dia durant molts anys. El pares poden fer comparatives de l’aspecte actual del nen o nena en relació a fotografies, vídeos i altres sistemes d’enregistrament audiovisual però en essència, el canvi dia a dia no son capaços de percebre’l donat que de un dia a una altre els canvis son molts pocs (tot i que existeixen) i per tant, la suma acumulativa de canvis durant molts anys només la veuen aquelles persones que fa molt de temps van veure al nen o nena i ara veuen la diferència molt millor que els pares. Aquest fet, per a mi, és molt important considerar-lo des del punt de vista social i tecnològic, ja que la nostra convivència constant amb la tecnologia no ens deixa veure els canvis que sí que han hagut des de fa uns anys enrere fins ara. És a dir, fruit de la convivència, objectivació i emplaçament de la tecnologia en les nostres vides, els canvis que aquesta va patint degut al seu cicle d’evolució i transformació (sense entrar en la trampa del determinisme tecnològic) influeix en la nostra visió del món alhora que és influenciada per el tipus d’apropiació que fem d’ella. Tal com comentava en l’exemple anterior, no som capaços de veure els canvis progressius que la nostra forma de viure i la nostra visió de les coses a experimentat fruit d’aquesta convivència amb la tecnologia, alhora que no som capaços més que de veure aquells canvis impactants en la tecnologia, en part influenciats també per la construcció social que la mateixa experimenta (recordant el model SCOT de Pinch i Bijker).

A més a més, des de la perspectiva budista, la impermanència ens assenyala com a factor clau de la interpretació de la nostra realitat canviant que precísament hem de veure aquest canvi com una cosa natural i que provar d’aferrar-nos a les coses, controlar el seu estat i evolució només és una falsa sensació de control que ens porta al sufriment, ja que evitar el canvi, tenir-li por i rebutjar-lo és precísament una qüestió anti-natural. És a dir, deixar-nos emportar per els canvis que es donen al llarg de la nostra vida és la forma natural de conviure en armonia amb el nostre entorn. Aquí encaixa molt bé la lluita dels oposats que ens explicava Heràclit, el qual és un dels filòsofs de l’edat antiga que més es va preocupar d’aquesta qüestió de la temporalitat de les coses i dels éssers.

Tornant un altre cop al pla tecnològic i tenint en compte lo reflexionat fins aquest moment, la pregunta que em faig al respecte és: com podem allunyar-nos de la tecnologia precisament per a poder veure la seva evolució? Com podem veure la tecnologia des d’una perspectiva més llunyana/més àmplia? Què esperem trobar en l’estudi d’aquesta canvis i quin tipus de coneixement podria aportar el seu estudi? Que és el canvi tecnològic?

Els deures que em marco a mi mateix és revisar, encara que sigui d’una forma molt superficial, que s’ha dit al llarg de la història de la filosofia (occidental i oriental) del concepte de canvi, començant segurament en la filosofia occidental per Heràclit i considerant especialment a Schopenhauer i Nietzsche (que són bàsicament els únics pensadors en la filosofia occidental moderna que es van preocupar de qüestions relatives a la transitorietat de les coses i dels éssers) però sobre tot centrant-me en el segle XX, fent una parada molt especial en els filòsofs que segons el meu punt de vista més es van preocupar per la noció de l’ésser tot i que el concepte d’impemanència no és l’eix central de la seva filosofia: Martin Heidegger, Jean Paul Sarte i Michel Foucault.

Leave a Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: