Skip to content

Les comunitats virtuals, el producte cultural i l’audiència

May 6, 2012

En el marc teòric de la meva tesi, vaig tenir que revisar alguns dels conceptes bàsics de la sociabilitat online per tal d’assegurar la correcta contextualització tant de la pregunta d’investigació com l’aproximació a l’objecte d’estudi, on aquest últim eren els vídeos autoproduïts amb representacions de la vida privada de la gent i publicats en un context de video blog a la xara social YouTube. Van ser revisats els següents termes:

  • El terme comunitat virtual,
  • que és un producte cultural i
  • la naturalessa de les interaccions que es donen entre productor i audiència en un context de comunitat virtual.

La nostra pregunta de fons a respondre  és què és i que hi trobem en una comunitat virtual?

Bateman-Driskell i Lyon (2002) realitzen una revisió del que tradicionalment s’ha entès com a comunitat en el món offline i es centra en tres elements fonamentals que són:

  • l’espai,

  • els interessos comuns i particulars i

  • les interaccions socials.

D’acord amb Hine (2000), Internet és entès com a cultura i com a artefacte cultural on lluny de ser un lloc físic – d’estar ubicat en un espai concret – sí que és un espai de confluència d’interessos comuns i particulars alhora que és també un espai de comunicació i interacció entre persones a través d’una mediació tecnològica.

Bateman-Driskell i Lyon (2002:377) van revisar el que s’havia dit fins al moment respecte la naturalesa d’aquests interessos i interaccions assenyalant les següents categories d’interaccions:

  • Properes i íntimes

  • Holístiques i globals

  • Emocionals i de suport

  • De llarga durada

  • Bassades en objectius i valors comuns

  • Associades a interaccions socials freqüents

De la mateixa manera, Bateman-Driskell i Lyon posen l’accent en que el número i naturalesa de les interaccions que podem trobar a Internet és il·limitat alhora que citant a Pool i Fisher, Internet no substitueix les comunitats sinó que com a nou mitjà de comunicació té efectes sobre aquestes.

D’acord amb aquests elements, Bateman-Driskell, R. i Lyon (2002:387) conclouen que la definició més encertada de comunitat virtual és la que es pot entendre com a grups al ciberespai on la forma de les seves interaccions està d’acord a un conjunt d’objectius i interessos comuns, la qual és el nostre referent al llarg de la nostra investigació.

Per altra banda, citant a Rheingold, Kollock destaca que la interacció en una comunitat virtual es caracteritza per ser una economia del regal, en la que s’ofereix ajuda i informació sense esperar res a canvi de forma directa i immediata […] inclòs amb persones desconegudes que no tornarem a veure (Smith i Kollock, 2003:260). Així mateix, el concepte regal que Kollock fa servir com a sinònim per a descriure la interacció i intercanvi online, afirmant que si en una relació-interacció en la que un extrem dona però mai rep res a canvi, aquesta relació-interacció acabarà desapareixent.

Tal com ja ens adverteix Ardèvol i Pinyol (2010a), les fotografies familiars passen a ser, amb Internet, altament convertibles, és a dir, passen a ser moneda de canvi en les transaccions socials –s’intercanvien a través d’Internet– i productes mediàtics –són consumides en altres llars desconegudes, talment com si fossin fotografies de l’star system de Hollywood (Ardèvol i Pinyol, 2010a). En l’àmbit de la nostra investigació, és apropiem de la definició de Ardèvol i San Cornelio (2007) sobre que és un producte cultural: el producte cultural és la suma del producte audiovisual i del dispositiu tecnològic en el que s’inserta (Ardèvol i San Cornelio, 2007:12). Aquesta definició ens serà útil per a entendre el mateix com una relació estreta entre representació i mediació tecnològica.

Entès l’objecte audiovisual autoproduït com a regal, i atenent al concepte enunciat per Kollock sobre aquest tipus especials d’interaccions basades en l’intercanvi, entenem en el context de la nostra investigació que la nostra intimitat és objecte d’intercanvi quan fem públic els objectes audiovisuals que la contenen en un espai d’interacció social com a Internet, i més concretament en una espai com YouTube, entès aquest com una comunitat virtual.

Els regals són intercanvis entre persones que formen part d’una relació interdependent en curs (Smith i Kollock, 2003:261) per tant, s’estableix una relació entre productor i audiència que entenem en els següents termes en l’àmbit d’aquesta investigació:

  • Els subjectes implicats en la relació són el creador i l’audiència.
  • Els objectes regal són les representacions materialitzades en forma d’objecte audiovisual i els comentaris que es crean al voltant d’aquest.
  • El context d’interacció és el canal on es duen a terme aquestes interaccions.
  • Les relacions-interaccions es donen entre creador i audiència i entre els membres de la pròpia audiència en el context prèviament definit.

El regal cap a la nostra audiència és la nostra representació sobre aspectes íntims i privats de la nostra vida materialitzada en forma d’objecte audiovisual. De la mateixa manera el regal de l’audiència cap el creador són els comentaris al voltant d’aquest objecte cultural i fins hi tot altres objectes audiovisuals en forma de resposta, creant-se una teranyina de subjectivitats en la interacció creador-audiència i audiència-audiència la qual es reforça o debilita amb el pas del temps fruit de noves interaccions.

Kollock també fa una revisió sobre les possibles causes que porten a terme a la creació d’aquestes col·laboracions basades en l’intercanvi en un context de comunitat virtual com a YouTube. Bàsicament identifica les següents:

  • Reciprocitat: dono perquè espero rebre.

  • Reputació: dono perquè espero ser identificat i reconegut en base a aquestes col·laboracions.

  • Efectivitat: dono perquè se que contribueixo a l’entorn de forma positiva i serà reconegut.

  • Compromís i proximitat: dono ja que estic compromès a fer-ho (amistat, ideals, …).

A més a més, identifica tres aspectes generals per a tota comunitat virtual que segons afirma, troba imprescindibles per a la persistència d’aquestes i que son els següents:

  • La importància de la interacció en curs.

  • La persistència de les identitats.

  • La informació disponible sobre les interaccions anteriors.

Però dins d’un context d’interacció i col·laboració hi han elements que faciliten col·laborar més o menys. Ens preguntem, quins sons aquests elements que faciliten la col·laboració en un context de comunitat virtual? Kollock identifica tres elements que faciliten aquestes col·laboracions i que troba imprescindibles que estiguin presents en tota comunitat virtual:

  • Assegurar que les col·laboracions siguin visibles.

  • Que els col·laboradors siguin reconeguts per els seus esforços.

  • Que els límits del grup estiguin ven definit i defensats.

Finalment i en referència a tot això, ens interessa molt remarcar el que Ardèvol i San Cornelio ens adverteixen al respecte de que no hem de cercar els elements narratius només en el text audiovisual, sinó que aquests poden haver-se desplaçat a l’audiència, de forma que el producte cultural no s’entén de forma independent al seu context d’exhibició (Ardèvol i San Cornelio, 2007:12).

La revisió d’aquests conceptes ens han permés aclarir que entenem per comunitat virtual, producte cultural i quins tipus d’interaccions podem trobar en un context de comunitat virtual basada en l’intercanvi com a YouTube i quines característiques bàsiques tenen les interaccions que allà es donen.

Les referències bibliogràfiques com sempre, es troben disponibles en l’apartat de referències d’aquest mateix blog.

Comments are closed.

%d bloggers like this: