Skip to content

Tecnologies amb càrrega política: Langdon Winner

October 3, 2011

Avui hem començat el debat sobre la idea que ens presenta L.Winner en la seva obra ‘Do artifacts have politics?’ respecte al questionament sobre si les tecnologies són tan neutrals com volem creure. Estic d’acord amb Winner que la tecnologia, en certs escenaris, tindrà finalitats més enllà per a la funció en que realment estan concebudes. Aquestes ‘segones’ finalitats són les que es posen a debat sobre si neixen o no amb la pròpia tecnologia o bé se ‘les troba’ quan la tecnologia, un cop desenvolupada, presenta una sèrie d’avantatges derivades del seu ús i que es poden fer servir com a element de control, estructuració i transformació social que és el que Winner identifica com el significat que se li dona a una tecnologia des de la perspectiva social.

 ‘Lo que nosotros llamamos tecnologías son los modos de ordenar nuestro mundo […] (Winner,1983:5)‘, efectivament les societats modernes s’organitzen en relació a la capacitat dels seus recursos i busquen una aplicació efectiva de les tecnologies per tal de poder construir un escenari propici per al seu desenvolupament i és per aquest motiu, que en les expectatives dipositades sobre una tecnologia, apareguin segons interessos d’aquests sistemes tecnològics, els qual propicien amb la seva aparició d’un nou escenari per a explotar certes avantatges no visibles a priori en la funcionalitat primària de la mateixa. Les tecnologies són alhora, gracies a la seva sofisticació, elements de control social que poden ser explotats amb facilitat si la política veu les avantatges que impliquen la seva instauració més enllà del sentit pràctica de la mateixa. Aquest fet també el defensa Winner afirmant que: ‘las tecnologías son relativamente flexibles en su diseño y planificación, y variables en cuanto a sus efectos […] ciertos tipos de tecnología no permiten tanta flexibilidad y que elegirlos es elegir una determinada forma de vida política(Winner,1983:6).

 Segons la meva opinió personal, com a principal exemple de tecnologia polititzada trobo la xarxa de comunicacions i serveis de telefonia al territori espanyol. La raó del perquè penso així neix del fet que la privatització de les comunicacions es realitzava al voltant de la infraestructura de xarxa de telecomunicacions ja creada en el passat i que passa a ser controlada per una única companyia. Aquest fet propicia que el nou mercat que es constitueix ja parteix d’una sèrie de condicionants que són donats per la posició de ‘poder’ de la companyia propietària de les instal·lacions. El fet que la construcció d’una xarxa de telecomunicacions a nivell d’un territori no és ni senzill ni barat ha contribuït a que les expectatives d’alliberació de les telecomunicacions hagi estat marcar per la pauta a seguir d’una sola companyia. Aquí, segons el meu punt de vista, es veu l’efecte de poder de tenir un recurs escàs però necessari en propietat i com amb una gestió orientada al comerç i no al desenvolupament social, es pot ‘congelar’ l’avenç d’un mercat competitiu gracies a la lliure competència de preus. Aquest seria l’exemple sobre el primer enfoc de Winner, ja que el manteniment d’una infraestructura de telecomunicacions, serveis de telefonia mòbil, Internet i oci domèstic (TV i altres) necessita d’una sèrie de personal tècnic molt especialitzat que permeti el control, la gestió i el desenvolupament d’aquests serveis, creant un sistema social concret tant per part dels productors (necessitat de creació d’escoles i universitats per a impartir aquests ensenyaments) com per els consumidors (passen a disposar d’una sèrie de serveis que van transformant la seva forma de comunicar-se creant fins hi tot dependència a aquell nou estil de vida).

 Finalment, la tecnologia es qualifica habitualment de neutral amb tant d’èmfasi per part tant de tècnics com de polítics ja que en tots dos casos crea o pot donar peu a crear una posició de poder derivat de la capacitat de construcció com de control de la mateixa gràcies als efectes derivats dels seu significat en la instauració en la vida social. Sí que es cert que des del punt de vista de la ciència, on podem presumir que és ‘lliure de context polititzat’ aquesta no defensa la neutralitat de la mateixa sinó que posa èmfasi en que en relació al l’ús que l’home li donarà aquesta serà més profitosa o menys per a la humanitat.

Winner, L. (1983) ‘Do artifacts have politics?’: Philadelphia: Open University Press, 1985.

Leave a Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: